Després de la que va ser la seva proposta més arriscada, dirigida per l’argentí Ciro Zorzoli, la companyia aprofita la commemoració del 25è aniversari del seu naixement per tornar al seu terreny més recurrent: el de la tragicomèdia protagonitzada per dones i problemes comuns. Històries senzilles, quotidianes, encarnades per personalitats molt diferents i amb finals més aviat dolços. Ja abans havien fet un treball semblant a Dones com jo de Pau Miró. I ara tornen al seu terreny parlant dels diferents tipus de dolor…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-eva/