Per a celebrar els 25 anys dalt dels escenaris, T de Teatre ha encarregat a Julio Manrique un text i un muntatge que segueixi empenyent la companyia en la deriva de risc que ha emprès uns anys ençà, amb les col·laboracions de Daulte, Sanzol… La preferència pel teatre menys convencional quan provens de zones més adotzenades, de l’entreteniment, del bon entreteniment, té els seus esculls i aquest cop s’han estavellat.
E.V.A. és una història sobre el dolor i sobre les diferents maneres que tenim uns i altres d’enfrontar-nos-hi o, fins i tot, de no fer-ho. L’assetjament escolar, la frigidesa, l’abandó, el massoquisme són les formes que adopta el dolor a E.V.A., potser massa fronts oberts per a poder-los desenvolupar amb la cura que precisen. E.V.A. falla perquè és un projecte descompensat. D’una banda, Manrique dissenya una posada en escena sofisticada per a un text d’apunts dispersos, de bones idees desconjuntades que en cap moment acaba d’armar-se com un tot.
Es desequilibra també per la complicada conjuminació de diàlegs poc subtils i un pèl carrinclons amb la idea escènica de Julio Manrique, que sembla decantar-se, en última instància, per subratllar el costat més “Jet lag“ de les protagonistes.