Els tablaos a Barcelona pateixen l’estigma dels darrers anys de massificació turística, on van proliferar espais dedicats al flamenc amb una vocació d’escurar les butxaques dels turistes amb paella i sangria barata i el flamenc com a excusa de tot plegat. Però la presència dels locals dedicats al flamenc a la ciutat comtal es remunta a dos segles enrera, i podem estar orgullosos de ser, juntament amb Madrid i Sevilla, una de les tres places històricament imprescindibles per aquest art.
De tots els tablaos històrics de la ciutat, n’hi ha algun amb una veritable solera, al que no heu de deixar d’anar: el Tablao Flamenco Cordobés. Aquest emblemàtic espai de La Rambla que deu el nom al torero Manuel Benítez “El Cordobés”, va ser fundat originàriament per l’explosiva combinació entre l’empresari de teatre de revista Matías Colsada, propietari d’altres teatres com l’Apolo, juntament amb l’expresident del Barça, Joan Gaspart. L’any 1970 en va traspassar la gestió a una família d’artistes, els Adame, de qui María Rosa Pérez Casares, l’actual propietària, n’és hereva. Decorat a l’estil de pati andalús (amb alicatats, fonts interiors i taules de fusta), manté l’esperit originari dels cafès-cantant del segle XIX i de les cases de vins de la postguerra: fer un beure i un menjar, i després un concertàs. Aquest mític local forma de manera estable noves fornades d’atistes, com han estat Farru, Pastora Galván, Karime Amaya, José Maya, Juan de Juan, Mara Rey o Hiniesta Cortés, entre d’altres, i acull al seu petit escenari, artistes de renom en espectacles d’una elevada qualitat artística. Miguel Poveda, Rosalia o Camarón de la Isla han cantat en aquest local que ha impulsat la planter català d’artistes de flamenc.
Anar a veure un espectacle al Cordobés és, simplement, màgic. Gaudeixes de la força i el magnetisme del ball i la música flamenca a pocs metres, i pots sentir la vibració d’aquest art ancestral dins el teu propi cos. Ves-hi amb amics, família o amb parella, tens la garantia que gaudiràs al màxim sigui quin sigui el repartiment d’artistes perquè al Cordobés només tenen als millors. Un clàssic barceloní imprescindible.