Com pots explicar que sents quan la teva vida canvia de cop i volta ? , quan el que fins ahir era important queda en segon termini ?, quan et diuen que a la teva filla li queden sis mesos de vida ? com encarar això tot sol? com ajudar l’Alba?
Doncs això és el que ens van explicar ahir en un magistral monòleg Ferran Terraza.
És el primer projecte de la companyia Teatre de l’Alba que van decidir adaptar el llibre en format monòleg i en un escenari buit, per donar tota la força a les reflexions d’un pare que evoca la lluita de la seva filla contra una malaltia mortal. Està dirigida per Alain Chipot actor, dramaturg i pedagog francès.
A través de les evocacions del pare “veiem” un pis de l’Eixample de Barcelona amb un llarg passadís que separa els dos mons, el del pare, escriptor i periodista que es tanca al seu despatx per treballar, i el de la filla, una adolescent que es tanca a la seva habitació i deixa permanentment els llums encesos. Una filla que porta un diari en el que escriu: “Vivo con un señor encerrado en una habitación, que cuando sale, no habla”.
Ens parla dels problemes de convivència d’ell, divorciat i amb problemes econòmics, que enyora profundament l’illa de Mallorca on vivía, amb la seva filla que vivia Brussel·les i que s’ha vist obligada a tornar en no aprovar el curs. La seva ex dona i mare de l’Alba, la Pilar, viu a Brussel·les amb l’Anna, l’altra filla de la parella.
És el mes d’agost del 1997, l’Alba farà 21 anys, ha aprovat el curs i s’està amb la seva mare i la seva germana. El Carlos està a Mallorca de vacances, i decideixen reunir-se per celebrar l’aniversari, ens explica un dinar desastrós on les dues germanes no paren de discutir. L’Alba diu que no es troba gens bé.
Van al metge, li diagnostiquen un tumor cerebral maligne, i comença la transformació personal del Carlos que s’adona que a partir d’aquell moment l’Alba és el més important de tot. El monòleg expressa aquest canvi a la seva vida, l’enfrontament amb els problemes derivats de la malaltia, l’adopció de la “Nela” la gosseta, els metges, els hospitals, les intervencions quirúrgiques, el dolor, l’ansietat, l’esperança, els somnis, els presagis d’una vident, la constatació d’una mort imminent ……
La lluita d’Alba, relatada amb intensitat i tendresa pel seu pare, consisteix sobretot en no deixar-se vèncer i arribar fins al final sent un mateix.
Una història commovedora, de les que remou l’ànima, de les que et fa reflexionar sobre el poc valor que donem al que tenim, a la “normalitat”, de com ens adonem del que gaudíem quan ja ho hem perdut. També ens exposa la crueltat de la malaltia, la fredor dels hospitals i la inhumanitat dels metges.
Ferran Terraza ens ha ofert una interpretació des de l’ànima, amb un grau de sensibilitat i tendresa que ens ha fet tremolar. Realment magnífic.
Si desitgeu llegir l’apunt original sencer, només heu de clicar AQUÍ