Visita a la republica indepentedent de la neurosis

Fosc. Comença la muntanya russa: Benvinguts a l’essència més pura d’una dona neuròtica comuna. D’entrada el que més destaque d’aquest monòleg és just això: com és capaç de captar l’essència del que és la neurosis i transmetre-la al 100%. I com l’actriu és capaç d’interpretar-la d’una manera tan verídica. En aquets 60 minuts he passat pels estats pels que et fa passar la persona neuròtica: tendresa, cansament, risa, irritació,…He sentit ganes de dir-li que és cansina i d’abraçar-la, li hauria cridat que espavile i deixe de compadir-se no se quantes vegades i d’altres m’he sentit plenament identificada i m’ho hauria cridat a mi mateixa. Pur nervi, pura inseguretat, pura indecisió, pur desequilibri. Exasperant i atractiva. Així és i això és el que transmet. Una criatura que fa molt que ha assolit la majoria d’edat, i criatura a pesar de tot. Així és i això és el que transmet.
I acompanyant a la interpretació, una escenografia ben escollida, ja que ajuda molt a conèixer al personatge. Crea una atmosfera adient i a més cada element està justificat i suma a l’actuació. Especialment el retrat de la mare presidint l’escenari, en aquella posició privilegiada des d’on tot ho controla i tots i totes la veiem, molt inquietant . Aquella imatge al fons sempre present. La mare sempre present fins i tot quan no hi és físicament. Els conflictes amb els nostres progenitors sempre presents fins i tot quan ells no hi són físicament i quan nosaltres no en som ni conscients. I tot i així, els conflictes hi són.
Temàtica potent i dura que considere que ha sigut un encert tractar amb humor, humor negre, però al cap i a la fi humor. Perquè al cap i a la fi ja té aquest punt còmic també, la neurosis. Un exemple, els personatges de Woody Allen. No parlem d’un humor banal que ens fa no contactar amb la realitat, parlem d’una ironia que ens porta a un vertader contacte.
I el final…sense dir res cal destacar-lo, ja que en un minut et canvia la perspectiva de tot el que has vist.
Fosc. Qui no ha matat els seus pares?