MACBETH ha tornat als escenaris, aquesta vegada a La Seca Espai Brossa, amb traducció de Salvador Oliva, adaptat i dirigit per Joan Gómez Ponseti i presentat per la companyia Teatrebrik.
Una nova aposta de la companyia que es va estrenar el novembre de 2016 a Banyoles, en el marc de les activitats per a la celebració del 400 aniversari de la mort de Shakespeare.
Amb vint anys d’història, aquesta és la desena producció teatral de la companyia i segons ells mateixos, la més ambiciosa. Teatrebrik és un grup heterogeni d’actors provinents de diferents camps artístics que inicià la seva trajectòria amb l’interès de participar en el desenvolupament cultural de Banyoles, la seva ciutat.
Una adaptació del text per 7 actors i 3 cantants on l’espai escènic, l’espai sonor i la il·luminació han pres el protagonisme juntament amb ells. La música té un tractament molt especial que dóna profunditat a la història.
L’espectacle s’inicia “abans de començar” amb el cant hipnòtic de Creep de Radiohead en versió acústica de Panxii Badii, interpretat per les tres nimfes (Paula Vilagran, Neus Fernández i Mireia Pairó).
L’escenografia presenta una mena d’amfiteatre de sorra que ens porta d’una banda a les confrontacions bèl·liques, a les lluites de poder, i d’altra banda a l’escassetat de recursos com l’aigua. Rodejant aquest cercle, ventiladors. Al fons unes petites grades.
Immersos en l’Escòcia medieval, on les ambicions de Macbeth (Rafel Ferre) es veuen atiades per les prediccions de les tres bruixes del destí. L’ambició desfermada de la seva dona (Ingrid Calpe) els porta a matar al rei Duncan (Llum Valle) i a partir d’aquest fet es desencadenen els assassinats i persecucions per aconseguir matar l’hereu legítim del tron, Malcolm (Eduard Serra).
Un vestuari i attrezzo realment sorprenents, de la mà de Nuri Tresserres i Anna del Barrio, que ens porten a l’ambient post-apocalíptic que pretenen recrear: mascares de gas, cascs d’aviació, escuts de cuir, caps de cavall.
La posada en escena dinàmica, viva i que en tot moment compta amb l’espectador, amb els actors apareixent i desapareixent per tota la sala i una batalla final que, literalment, ens envolta.
Unes interpretacions entusiastes, una mica desiguals en el resultat aconseguit, però que sens dubte ens han portat a un Macbeth diferent.
La nostra valoració és de 7 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal que cliqueu en aquest ENLLAÇ