D’acord en que la història és forta, que els clàssics no estaven per tonteries i que la tragèdia és la tragèdia, però l’he trobat sobre-actuada i exagerada, especialment en els papers de Medea i Creont/Jàson. Penso que hi ha altres maneres de colpir el públic i fer-lo entrar en el drama. La il·luminació és el que més m’ha agradat, tot i que un pèl fosca. Estèticament m’ha grinyolat veure a la prota quasi nua, però amb la cartutxera del micro enganxada a la cintura; xoc entre el naturalisme en la màxima expressió i un adminicle de la tècnica. Tot i la meva opinió, el públic ha aplaudit amb força entusiasme.
http://bit.ly/1Q64fpH