TERCETS, dues peces breus de Joan Oliver dirigit per Artur Trias.
Joan Oliver i Sallarès (Sabadell 1899-1986), narrador, dramaturg, traductor i periodista, feia servir el nom de Pere Quart com a poeta. Va adoptar aquest nom per ser el quart de deu germans i dir-se Pere, (era un dels seus noms de bateig), en honor als seus besavis, Pere Oliver (fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell) i Pere Turull, els dos Peres més rics de Sabadell al segle XIX.
TERCETS està integrada per “Tercet en re” i “Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet”. Ambdues peces estan unides per la mateixa temàtica del trio amorós i totes dues presenten un estil provocador, un humor absurd i una crítica descarada a la burgesia. Dues peces breus poc conegudes que s’interpreten per primera vegada en un escenari.
TERCET EN RE, escrita el 1959, ens parla d’un escriptor que ha perdut la inspiració i s’enfronta a un full en blanc. Esteve Callís (Santi Ricart) intenta concentrar-se però és el mes d’agost, fa molta calor i tot el distreu. Una veïna, una trucada telefònica, unes visites, ….. Excuses per emmascarar la seva falta d’inspiració.
Un personatge únic que, alhora, ens suggereix d’altres.
Una complicada interpretació, ja que es tracta d’un monòleg en el que en Santi Ricart té quatre interlocutors diferents, dos d’ells personatges invisibles que sembla que tingui davant. En aquesta peça ens ha fallat quelcom de la posada en escena o potser ha estat una interpretació que no ens hem acabat de creure.
GAIREBÉ UN ACTE Ó JOAN, JOANA I JOANET, va ser escrita el 1929 i explica la història d’una parella, Joan Replà (Miquel Agell) i Joana Cantarell (Gemma Brió) que fa plans pel seu casament que ha de tenir lloc l’endemà. Estan de vacances a la Costa Blava i apareix un amic del noi, en Joanet Diumaró (Queco Novell) complicant la situació perquè la Joana i en Joanet ja es coneixien.
Es resol la situació amb un final inesperat i trencador que aporta la figura d’en Santi (Santi Ricart), el tramoista del teatre.
En aquesta segona proposta hem gaudit una mica més de la posada en escena i d’unes interpretacions molt encertades.
Unes peces curtes que potser ho són massa per dibuixar correctament uns personatges. En ambdues peces es trenquen les convencions dramàtiques per accentuar la comicitat i estereotipar encara mes els personatges que presenta.
Hem de dir que la proposta ens han decebut una mica …. però tot s’ha de dir, nosaltres no acabem de connectar gairebé mai, amb peces tan sintètiques.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ