És la “Terra Baixa” (1896) més espectacular que he vist mai. Amb escenografia de Paco Azorín, el TNC fa un desplegament de mitjans tècnics que deixa el públic bocabadat i clavat a la butaca durant les dues hores llargues que dura la funció. Els moviments dels llums ens condueixen al Mas Bordís, a l’ermita, al molí, a les muntanyes i a la Terra Baixa que es veu des d’allà estant. És una adaptació de Pablo Ley que fa un parangó amb els moments convulsos que es vivien llavors a Barcelona. El moviment anarquista havia pres força i tres anys abans de la publicació de l’obra de Guimerà s’havia produït l’atemptat al Liceu (1893). La bomba a la processó de Corpus (1896) coincideix amb l’any de la presentació de Terra Baixa. La Setmana Tràgica va ser posterior (1909) i la guerra civil i els refugiats als camps d’Argelès ja queden una mica lluny de la intencionalitat de Guimerà. Manelic no entén de lluites de classes ni revolucions socials. A ell li han pres el que és seu, el que més estima. El seu primitivisme i l’aïllament social el fa reaccionar com ha fet sempre, defensa l’ovella i mata el llop. Magnífica descripció de Guimerà de la Catalunya rural del S. XIX en el que l’amo és l’amo i se li deu obediència. Tothom li deu alguna cosa, la casa, la feina i la seguretat. Tot això els impedeix reaccionar, els tenalla i d’una manera més o menys conscient es fan partícips amb la tolerància i la burla d’un crim que els marcarà a tots, segurament per sempre. Guimerà ens deixa amb “he matat el llop” i no descriu què els passa als dos protgonistes ni als personatges observadors. El drama és molt potent en sí mateix i no cal afegir finals innecessaris.
El millor de l’obra és el muntatge de Carme Portaceli i la bona elecció de l’elenc. Comença pel final i va destriant poc a poc els motius que han portat a aquella situació. Mitjançant una investigació policial cada un dels personatges explica com va viure els moments previs i posteriors. Anna Ycobalzeta està esplèndida com a Marta atrapada i conscient del seu drama personal; Borja Espinosa encarna la innocència i la intel·ligència de manera tendra i natural; imponent i sense escrúpols és el Sebastià, l’amo, magníficament representat per Eduard Farelo; Pepo Blasco és en Tomas, l’home de confiança que intenta que l’amo vegi la realitat d’una altra manera. La música original per l’obra i l’espai sonor és de Jordi Collet i la Kathy Sey canta la seva música impactant al públic amb una veu emotiva i torbadora.
No podia faltar un clàssic català a la programació del TNC. Gràcies Carme Portaceli.