Els personatges de “Terra baixa. Reconstrucció d’un crim” es converteixen en universals, símbols del bé i del mal, de l’amor i de l’odi, inherents a la humanitat, amb l’obra que signa Pablo Ley amb direcció de Carme Portaceli. El Sebastià (representat per un Eduard Farelo explosiu) podria ser el senyor feudal de l’edat mitjana i també el dictador més actual que ha encès Europa en una guerra, mentre que en Manelic (un Borja Espinosa de premi) és la persona amb valors i honesta, amb ella mateixa i amb els altres. Aconseguir que els protagonistes de “Terra baixa” vagin més enllà de l’acció de l’obra original és l’encert d’aquesta nova interpretació de l’obra.
Per continuar, el fet que en el mateix títol de l’obra hi hagi el subtítol “Reconstrucció d’un crim” és una bona pista de com serà l’acció de l’obra: comença amb un crim, passional, i a partir d’aquí s’explica l’acció. Cal dir que la funció dels narradors, dos protagonistes nous, un detectiu i una periodista (atenció a la interpretació de la Laura Conejero, que és brillant!), és cabdal perquè l’espectador conegui què havia passat abans de l’escena del crim, i el perquè. Per continuar, l’acció se situa també en un espai temporal concret, en el segle XX, que també es fa conèixer, i que es contextualitza amb fets reals, en què se situa l’acció de l’obra. Cal dir que aquesta part té dots pedagògics, que s’expliquen fins i tot amb imatges en blanc i negre de la Barcelona de principis del segle XX. Probablement era necessari fer-ho perquè s’entengués la nova interpretació del text, perquè hi ha girs narratius que ho demanen, però potser és la part en què l’espectador pot desconnectar de l’obra: de vegades té la sensació de ser més en una petita classe d’història que en una obra de teatre
Per acabar, el final de l’obra, desllorigador de tota l’acció, revelador, fa entendre que en la història de la humanitat tot es repeteix, de forma cíclica, les guerres, els crims, la maldat exercida pels que se senten superiors damunt dels altres. Per sort, sempre hi ha un Manelic i una Marta que lluiten contra tot. En resum, benvinguada “Terra baixa. Reconstrucció d’un crim”, benvingut el teatre que té la capacitat de fer reflexionar, pensar i alhora entretenir.