Qui no coneix o ha sentit a parlar mai de Terra Baixa? És una de les narratives catalanes més populars inventades al segle XIX pel gran dramaturg Àngel Guimerà (una novela que es traspasà a guió ja l’any 1896). Doncs bé, aquests dies el director Pau Miró ens porta una petita mostra d’aquest gran clàssic al Teatre Borràs de Barcelona que no us podeu perdre. Per a mi, amb aquesta representació, Pau Miró aconsegueix endinsar-nos de ple a la realitat contemporània que Àngel Guimerà va voler mostrar-nos durant tot el segle passat. Una obra conservadora que expressa la lluita ferma entre la classe obrera i els capitalistes (un treball veritablement acurat i conmovedor, sobretot quan s’ensenyen els problemes domèstics de les classes emergents com ara l’adulteri o els problemes econòmics que travessen els personatges).
Terra Baixa és una obra natural, intensa i plena de matissos. L’argument barreja moments dramàtics amb lírics de caire molt romàntic (grans intrigues amb passions amores, opressions amb tendreses o… tristeses amb moments de celebració). Sota el meu parer, l’estructura de l’obra es fa una mica feixuga al principi però, a la vegada, a mesura que avança l’argument t’atrapa. És una trama molt intimista i sòrdida. L’obra està interpretada per un sol actor, l’espectacular Lluís Homar, que es posa a la pell de 4 personatges diferents (per a mi aquest fet resulta desconcertant en certs moments… has de fer un gran exercici d’imaginació per arribar a entendre quin personatge està interpretant en aquell moment l’actor). Tot i així, valoro molt la versatilitat de’n Lluís Homar i la seva capacitat per connectar amb el públic i fer-se seu cada personatge (¡Considero que el final de l’obra és brutal!).