Perquè el primer com a director i els altres dos com a actors han portat la difícil obre de Pinter amunt, molt amunt. La Petita, a dues grades, escenificant la sala d’una casa benestant amb dos homes que “s’acaben de conèixer”, força carregats, especialment l’amo de la casa que ja va molt pet. I parlen i parlen molt, tot i que pausadament, però alguna cosa et fa pensar que n’amaguen més de les que diuen, i vinga a fotre-li al scotch… El text és una filigrana on els diàlegs són més aviat monòlegs: escolteu-los atentament. Fixeu-vos també en el vestuari del Lluís Homar; de pena, amb vestit, sandàlies i mitjons de color de gos quan fuig… un déu!
Enllaç copiat!