És curiós tot el que podem trobar en aquest divertit espectacle que ha arribat per fi a Barcelona, després de diversos ajornaments i una gira que el va fer viatjar per tot Catalunya. Tenim per una banda el ressò d’aquells primers espectacles musicals de Dagoll Dagom (Antaviana, Glups, Historietes) però també l’experiència còmica i satírica de les T de Teatre. Tot plegat amanit per la capacitat de La Brutal de crear èxits que connecten fàcilment amb el públic. Sense cap mena de dubte, aquest triumvirat teatral ha suposat tot un encert i també un èxit comercial que pot comportar aliances futures.
A part de la qualitat dels tres grups teatrals, no cal oblidar que la base d’aquest espectacle són els contes de l’escriptora, columnista i presentadora Empar Moliner. En ells fa gala del seu peculiar sentit de l’humor, ironitzant sobre el món de la parella i sobre diversos aspectes de la contradictòria i absurda societat actual. Per donar-li una coherència estètica i una unitat temàtica, totes les històries són protagonitzades pels clients d’un Bingo i orquestrades pels seus treballadors. La veritat és que l’escenari no podia ser més adient, sobretot com a símbol de decadència i d’espai on l’atzar i la sort poden ser el motor de canvi d’una relació, d’un esdeveniment molt concret, d’una vida…
Durant les dues hores que dura l’espectacle tenim històries per triar i remenar, moltes d’elles divertidíssimes i ben engrescadores, com ara la de l’associació per a la lactància, la de la parella que parla com si fossin pallassos o la del fotògraf que utilitza armes poc ètiques per poder lligar. I no ens oblidem de la columnista que s’inventa els seus relats, la dona que utilitza la imaginació per no avorrir-se, la parella d’homosexuals que fa de les discussions una mena d’esport molt perillós… Però si hagués de triar les que més m’han emocionat o colpit em quedaria amb la dels pares que acudeixen als Mossos o la de la pobre Flora Camí, un personatge que amb la seva tendresa tanca un muntatge que no para de portar-nos per allà on vol. És cert que potser algunes històries es tanquen precipitadament o semblen necessitar un colofó, un punt i final, però cal reconèixer que el conjunt llueix rodó i ben cohesionat.
Pel que fa a les interpretacions, només cal dir que actors (Ernest Villegas i Marc Rodríguez) i actrius (Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla i Rosa Gàmiz) estan realment magnífics. Tots ells amb el seu moment de lluïment, la seva història i la seva escena musical. En aquest sentit, cal destacar les cançons composades pel compositor, pianista i director musical Andreu Gallén, un nom imprescindible dins del musical català dels darrers anys. L’hem vist vinculat a espectacles de Dagoll Dagom (Mari i Cel, Scaramouche, Maremar) però també als de Manu Guix i Àngel Llàcer (La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia) o als del director Jordi Prat i Coll (Liceistes i Cruzados, Rèquiem for Evita), sense oblidar-nos de Cabaret, Mares i filles o T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré.
