El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem… A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els cossos no pesessin ni fessin cap mena de soroll al contacte amb el terra…
The Genesis vol explicar, en certa forma, com es comporta l’individu dins d’una col·lectivitat. Estem condemnats a estar junts, i també és amb la força o l’equilibri dels altres que podrem aconseguir certes metes. Un argument abstracte, i prou ampli, que admet moltes lectures i que sembla més una excusa que un concepte treballat d’antuvi. Per això sorprèn l’escena en que una de les acròbates apareixerà coberta amb una capa de lluentons, molt lluny del vestuari estrictament negre que envaeix tota l’escena. Ens volen explicar alguna cosa en concret? Ens hem perdut quelcom abans d’aquest moment? Sigui com sigui, l’espectacle es veu amb gust i farà les delícies de tots aquells que saben apreciar un bon número circense… encara que sigui un pèl allargat.