Un món globalitzat en què s’està més connectat que mai, però on la individualitat guanya el terreny a la comunitat. Tot i que no ho sembli, sense l’ajuda i la comunicació amb altres persones o col·lectius, la humanitat està destinada al fracàs evolutiu.
En aquest espectacle ple d’acrobàcies i moviments impossibles, 20 persones de diferents nacions i cultures mostren la necessitat de relacionar-se entre elles i la dependència de les unes i les altres.
Amb figures impossibles que fan contenir l’alè fins que totes les persones implicades tornen a estar amb els peus a terra, aquesta és una producció que té com objectiu principal deixar esmaperdut al públic amb exercicis difícils i complexos. La força que mostren els i les gimnastes -per definir-los d’alguna manera- és impressionant. El seu moviment a través de l’escenari i la seva concentració atrapa a l’espectadora, especialment a l’inici quan l’expectació de no saber ben bé què es viurà a l’escenari és la màxima carta que juga aquest espectacle.
És cert, però, que amb el pas dels minuts i de la narrativa escenogràfica, l’espectadora comença a trobar les figures d’alguna manera repetitives i menys impactants tot i la seva dificultat. Arriba un punt que no es veu una evolució clara de la trama i fa que el públic s’aparti de la impressió que l’empenyia a estar alerta en el seu inici.
Tot i aquesta petita pèrdua d’interès, és un espectacle digne de veure per la seva espectacularitat aèria i el treball tenaç i impressionant dels intèrprets.