Tot i que el vulguin vendre de moltes maneres, The Hole és teatre de cabaret pur i dur. Un cabaret modern i “gamberro”, influenciat per les últimes tendències del gènere -burlesque i demés- i també per les més clàssiques. I com a tot bon cabaret, l’espectacle varia d’una ciutat a l’altra, d’un dia a l’altre. Per començar, hi ha diversos mestres de cerimònies que segueixen un mateix patró; jo vaig tenir la gran sort de veure a Álex O’Dogherty a Madrid, però aquí s’ha anunciat per a les primeres funcions a la Terremoto de Alcorcón i no m’estranyaria que algun dia aterrés un dels creadors dels show, Paco León, com a reclam publicitari. D’altra banda, les actuacions també van rotant, tot i que crec que hi ha personatges fixes, com ara el del Pony Loco (una gran troballa, realment).
The Hole té un petit fil argumental, que realment importa poc. El que sí que fa arribar al públic és el seu objectiu primigeni, que és el de fer entrar a l’espectador en un espai de llibertat on se li fa creure, per una estona, que tot és possible. Un espai on es parla de tot sense embuts, on el sexe no té limitacions i on els actors volen -literament- per sobre del cap dels espectadors. Un espai que es reconverteix en club -recordem que a Madrid es podia sopar, si es volia i es pagava, és clar- i que crea una atmosfera molt especial. Recomanable per evadir-se dels problemes, per veure un espectacle sense prejudicis i per gaudir d’algunes actuacions circenses de primer nivell.