Hi ha moments, dies o setmanes en què es necessita desconnectar del dia a dia i d’un/a mateix/a. Gaudir i deixar-se emportar. I aquest espectacle ens convida a tot això i… a més. Divina diversió i desinhibició.
Amb números increïbles que deixen amb la boca oberta tot l’espectacle, aquesta producció representa les ganes de passar-ho bé, entretenir i meravellar. Tot i poder pensar a primera vista que es tracta d’un cabaret amb la depravació i la sexualitat com a única guia, la realitat és alhora diferent i una mica semblant. Res d’allò que es pugui imaginar prepararà a l’espectadora pel què veurà.
Un repartiment entregat i amb ganes de fer gaudir a tot el públic, i tot un seguit de números que faran volar les dues hores aproximades que dura tot plegat. El punt fort és evident, són tots els números acrobàtics que es poden veure. Boca oberta i admirar (i patir) tota l’estona, això és el que fa el públic la majoria del temps. Es pregunta com es pot arribar a fer cada número, mentre no queda dubte que es tracta del resultat de molt entrenament i tenacitat.
Evidentment, també hi ha alguns números pujats de to i una complicitat buscada amb cada persona del pati de butaques que arrodoneixen aquest cabaret. El mestre de cerimònies és clau per encaixar tot l’espectacle, creant el fil conductor entre números. Álex O’Dogherty és un gran showman i porta a terme molt bé la seva tasca, però al mateix temps a vegades dilata excessivament la seva intervenció i provoca que a l’espectadora que tenia atrapada desconnecti per uns moments. Aquestes intervencions massa allargades potser son fruit del guió a seguir o del temps que necessiten per preparar-se entre actuacions, però alteren i disminueixen el ritme de l’espectacle.
La realitat és que en aquest espectacle s’ha d’entrar sense expectatives, amb ganes d’entregar-se i amb la ment oberta. Preparar-se per tot allò que es pugui viure dins la carpa i deixar-se fora del recinte qualsevol vergonya o pudor. Es tractar-se de passar-s’ho bé i oblidar-se de tot.
