Yllana posseeix aquest rotllo clown tan característic, jugant a cavall entre la bretolada i la tendresa, amb el que et sorprenen saltant d’un gag negríssim, fregant el delirant, a un altre, tot seguit, amb el que et rebreguen el cor d’emoció; però el bo d’ells no és només això, sinó que arrisquen portant-lo a terrenys en els quals habitualment semblaria que el seu teatre no pogués encaixar, com a The Opera Locos, on fusionen el seu particular sentit de la comèdia amb l’òpera.
Qui ens havia de dir que anàvem a partir-nos de riure amb situacions explicades a cop de ària? Doncs Yllana ho aconsegueix esprement i retorçant les melodies i les lletres dels grans títols lírics, presentant-nos uns personatges que es mouen entre el divisme, l’ocàs, l’amor o l’entusiasme i que viuen una sèrie d’embolics en els que fins als espectadors es veuran implicats (aclareixin les seves goles i afinin les seves veus).
Han escollit un repertori conegut per tots amb el que aconsegueixen apropar un món tan aparentment elitista com és l’òpera a al públic general, que el rep entre palmes i rialles, assistint a un espectacle que dins del seu aparent lleugeresa, posseeix una gran complexitat; no qualsevol artista és capaç de dur a terme un treball gestual com el que exigeix The Opera Locos i alhora demostrar una qualitat vocal com la que tenen aquests intèrprets.
Sens dubte un gran espectacle que no cal perdre, amb el qual tothom va a gaudir i es va a divertir.