Què n’és de difícil compaginar les vàries amistats que es van adoptant al llarg dels anys. Aquelles que coneixen diversos aspectes de la vida de cada persona, però que moltes vegades no són compatibles les unes amb les altres. I aquestes diferències poden arribar a crear un caldo de cultiu que arribat un moment concret poden fer esclatar els retrets latents que hi ha amagats.
Sergi Belbel adapta i dirigeix el text de Sally Potter, creadora i directora, que va estrenar-se en format pel·lícula al 2017. L’acció se situa a la casa de la Janet i en Bill on acullen un sopar amb amics per celebrar el nomenament d’ella com a nova ministra de Sanitat. L’entrada de cada convidat quan arriba ja determina l’essència de cada personatge i augura que no serà una nit fàcil de pair.
Es tracta d’una comèdia esbojarrada amb un repartiment de bandera, té tots els ingredients per fer passar una bona estona al públic, provocar riures i contagiar el caos de l’escenari al pati de butaques. Una escenografia molt completa recrea un espai adient i molt cuidat per donar vida a les paraules de Potter, al mateix temps que permet el recorregut dels personatges per anar traient-se del damunt tot allò que portaven temps silenciat.
Això sí, aquella espectadora que hagi vist el film més recentment trobarà a falta una part important de l’acidesa que impregna cada segment de la pel·lícula, des de la posada en escena a l’actitud dels personatges. En aquesta ocasió s’ha optat per un format amb més comicitat i alguns personatges, fins i tot, estan al límit del seu histrionisme.
La banda sonora de la producció és una selecció meravellosa de grans temes que callen més d’una vegada veritats que no es volen sentir. Així, quan públic escolta els versos de Algo contigo amb les veus de Rita Payés i Elisabeth Roma se sent acompanyat en un món on gairebé totes les relacions tenen data de caducitat.