Partint d’una suposada història real, la companyia La copla de Wisconsin ha volgut retre homenatge als cantants dels anys quaranta i cinquanta, i a la vegada recordar a tots els homes i dones que van haver de patir els estralls de la dictadura. En forma de concert, i amb continus flashbacks, la història de Patty Lemon i Martin Bennett evoluciona des d’un primer càsting fins a una actuació estelar al Carnegie Hall. I ho fa sota una estètica que sembla sorgida del documental Sexo, maracas y chihuahuas, el film-homenatge a Xavier Cugat que retrata justament la mateixa època.
Tot i que el guió resulta a vegades un pèl forçat i els arranjaments musicals queden una mica pobres amb la formació escollida (guitarra, bateria i contrabaix), val a dir que l’espectacle té un encant especial. Gran part de culpa de tot això la té l’actriu i cantant Cinta Moreno, esplèndida en ambdues facetes. L’acompanya amb encert Aitor Galisteo-Rocher, el seu principal còmplice en tota aquesta aventura. Total, un agradable espectacle que mereix una oportunitat i un vot de confiança… Estic quasi segur de que no marxareu decebuts.