M’encanten els musicals de petit format que es poden veure a casa nostra. Per això intento no perdre-me’n cap.
Pot ser diré una bajanada, però… fins hi tot m’agrada molt més anar a veure els musicals que es presenten a les sales petites, que els que ens ofereixen sales mes grans, perquè tot i que compten amb més pressupost, no acaben de tenir el nivell dels grans musicals que es poden veure fora de Barcelona.
Dit això, no em podia pas perdre “Tick, tick… Boom!”, primer perquè es un musical de petit format on tens els actors a tocar i la música és en directe, i perquè tots tres actors que hi surten m’encanten!!!
“Tick,tick…Boom!” és un musical on llibret, música i lletres va escriure Jonathan Larson. Un musical autobiogràfic, escrit com a monòleg per a un sol actor, que després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock”, va sol.licità a David Auburn (autor i guanyador del premi Pulitzer per Proof) que reconfigurés l’obra, convertint-la d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena. Així ens arriba a nosaltres amb aquests tres personatges: en Jon (Xavi Duch), la seva xicota la Susan (Lou Fabrés) i en Mike, l’amic de la parella (Marc Pociello)
“Tick,tick…Boom!” ens parla de fustracions, de l’exit i del fracàs, dels somnis i desil·lusions, d’esforç i perseverança. Ens parla de sentiments. Ens parla de lluitar sempre en allò que creiem i estimem. Tick, tick..Boom ens parla d’aquelles persones que estimen la música.
Xavi Duch, de Lourdes Fabrés i Marc Pociello realment canten molt i que molt bé, podríem dir que són especialistes en musicals i que mai decepcionen al públic. Segur que els recordareu d’haver-los vist en musicals com “Generació de Merda”, “Dies normals”, “Tell me on a Sunday”, “Rent”, “Sugar”, “The Wild Party”,… a “Tick,tick…Boom” ho tornen a fer, afinant en cada nota, posant el sentiment en cada lletra de cada cançó, donant-ho tot dalt de l’escenari .
Us preguntareu… Què ha passat?, perquè una valoració de ***?, si la música és fantàstica i les interpretacions vocals i musicals són fantàstiques,…, dons molt fàcil, no hi he acabat d’entrar, no m’ha convençut, no m’he cregut als personatges secundaris, no m’he emocionat.