Reconec que, per sorpresa meva, aquest text de Shakespeare no em va acabar de fer el pes. De fet, el meu problema radica gairebé en exclusiva en el personatge de Timó, a qui no m’acabo de creure després de la seva caiguda en desgràcia. Dit això, l’adaptació i la direcció de David Selvas em van semblar magnífiques així com la feina de tot el repartiment, en especial durant l’esbojarrada festa de la primera part en la que coneixem els personatges i les seves circumstàncies personals. També em va semblar impecable l’escenografia (canvi inclòs) i les llums, que ajudaven a crear els ambients necessaris per fer lluir els monòlegs de Manrique de la segona part. Un Shakespeare estrany però que, com sempre, ens parla de l’aquí i l’ara, encara que sembli increïble.
Enllaç copiat!