Aquesta no és la primera vegada que la novel·la de Joanot Martorell puja als escenaris. Se n’han fet diverses versions escolars, orientades a fomentar la lectura i la comprensió de tot un clàssic, però també en el 2015 la ja desapareguda Jove Companyia del TNC es va atrevir amb el text i va cedir tot el protagonisme a un jove Enric Cambray. Aquest cop, però, és cert que se n’ha volgut fer una versió més adulta i potser més seriosa, tot i que el resultat s’hagi tornat a quedar a mitges.
Per començar, no és gens fàcil adaptar aquests tipus de textos al teatre. El llibre de Martorell és una novel·la cavalleresca, amb batalles, guerres i moments eròtics i amorosos que van puntejant l’acció. El problema apareix quan cap d’aquestes coses es fan prou paleses a escena. Almenys en aquest espectacle de Joan Arqué tot queda massa insinuat, massa difós, com si es volgués passar de puntetes per sobre dels moments que realment donen ànima a la història. Hi ha moments aconseguits, com el del naufragi, però crec que en general la força ha quedat descompensada. Tampoc crec que l’estètica ajudi en excés, començant per un vestuari discutible i una escenografia que vol ser minimalista i acaba essent insuficient.
Tot i així, la proposta l’encerta amb l’acompanyament musical de Judit Neddermann i alguns números de conjunt, com el del final, que sí tenen la força i l’èpica requerides. Les interpretacions es queden en correctes, tot i que Laura Aubert i Moha Amazian destaquen una mica més per sobre de la resta. En definitiva, un espectacle que ajudarà a conèixer i a reivindicar el clàssic però que potser decebrà als que ja el coneixien.