Anhel i delicadesa són els conceptes que m’evoca Todas las noches de un día, un desitjat muntatge projectat des de fa temps pel poètic dramaturg Alberto Conejero i el director Luis Luque, productor de bellesa escènica.
Totes les nits d’un dia està explicada des Samuel, un jardiner ( “cal estimar l’espera per ser jardiner”) que té cura del jardí d’una enigmàtica dona, la Sílvia, que ha desaparegut ( “Quant de temps ha de passar perquè qui es hagi anat desaparegui? “). Samuel i Silvia, dos personatges presos pel seu passat i embolicats per una promesa.
Des del principi, es respira estranyesa i ensomni cap als dos. Ella, interpretada per Ana Torrent, transita amb subtilesa entre vitalitat i intensitat, amb ressons de la Senyoreta Julia i de Doña Rosita la soltera; ell, Carmelo Gómez, encarna una tendresa commovedora arrelada a la terra i en la cura.
Luque materialitza amb precisió i solvència la poètica escènica de Conejero en una posada en escena que acobla sense forçar la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo, l’escenografia de Monica Boromello i l’espai sonor de Luis Miguel Cobo. Un brillant equip creatiu que possibilita la creació i ruptura d’atmosferes segons els nivells de narració.
Per què cal veure Todas las noches de un día? Perquè és funció sobre l’anhel d’amor, l’abandó, la tendresa, els records, la terra, l’autoengany, la capacitat d’estimar i les promeses. En fi, una història madura explicada des d’una calidesa poètica, intensa però continguda.