La setmana passada teníem previst anar a veure aquesta proposta al Teatre Goya, però sembla que a causa d’un sobtat despreniment de retina de l’actriu protagonista, Ana Torrent, va obligar a suspendre, i fins aquesta setmana no s’han pogut reprendre les representacions amb Emi Ecay en el paper de Sílvia.
TODAS LAS NOCHES DE UN DIA, és un text d’Alberto Conejero dirigit per Luís Luque i amb Carmelo Gómez en el paper de Samuel.
Un text melodramàtic, íntim i profundament poètic, que es vesteix de thriller per explicar-nos la història d’una dona trencada per un passat desconegut per nosaltres i la del seu jardiner, un home que també ha fugit del seu passat i es refugia en aquest hivernacle. En paraules del seu autor, són dos personatges plens d’ombra que lluiten per trobar una mica de llum. Dues persones atrapades en un passat, que no arribem a conèixer, però que marca el seu present i el seu futur.
Una proposta que presenta salts en el temps i que inicialment ens descol·loca una mica fins que entenem que ella és una il·lusió, un record i que ell està responent les preguntes de la policia mentre recorda. Una història d’amor impossible entre dues persones allunyades i properes alhora. Un monòleg que en realitat és un diàleg, i un tercer personatge que no hi és, un policia que interromp les declaracions d’en Samuel, i el fa retornar al present.
Carmelo Gómez ens ha regalat una interpretació magnífica d’en Samuel, un jardiner enamorat de la seva mestressa que ens narra la seva relació amb ella, la seva admiració per ella, a través de les declaracions que fa a la policia.
Emi Ecay ens presenta a la Silvia, una dona vulnerable que s’escuda sota el seu rol de mestressa, de dona forta i dominant que amaga un gran dolor i una gran feblesa.
Unes interpretacions d’una gran tendresa, plenes de matisos, de dues persones ferides per la vida que s’amaguen en un món només per ells, que representa l’hivernacle, que tots dos estimen, que tots dos cuiden. Dues persones soles que es troben en un espai on tot sembla possible. Una proposta que posa en escena el dret a decidir morir quan la vida resulta insofrible.
Excel·lent la direcció de Luís Luque que ha sabut donar al Samuel el protagonisme que el text l’imposa, sense oblidar el pes i la llum que desprèn el personatge de la Silvia, i la magnífica utilització dels tempos per fer intervenir al tercer personatge absent.
Una magnifica escenografia de Monica Boromello que ens situa ràpidament en un espai tancat, aïllat, on sembla que el temps quedi en suspens mentre la vida continua fora. Veiem les plantes sense que hi siguin i amb els jocs de llum de Juan Gómez-Cornejo copsem i entenem la relació que s’ha establert entre el jardiner i la seva mestressa.
La música de Luis Miguel Cobo i el vestuari d’Almudena Rodriguez acaben de vestir un espectacle certament rodó, magnífic i d’una gran força poètica.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ