Toni Gomila ha aconseguit ser l’actor i l’autor capaç de descriure i mostrar les entranyes de la societat i la història mallorquina de la forma més propera pels mallorquins i entenedora pels forasters que la descobreixen.
Rostoll Cremat és una mostra més d’aquesta capacitat, juntament amb Acorar, el seu altre text original, de com fins i tot les coses que semblen més inexplicables i arrelades a un territori es poden comprendre. Un context de fora vila, camp, rostolls, un lloc on, encara, no ha fet col·lapsar el turisme és el punt de partida de la història que ens expliquen. Però resulta que fins i tot aquí, ens hi planten un parasol. Una delícia d’escenografia, tot dins d’un ambient característic agradable típic de La Perla 29 i Oriol Broggi.
El relat es nodreix, ben encertadament, de la rondalla den Joanet de sa Gerra i fa un recorregut, una mirada enrere, per la història de l’arribada del turisme a s’illa i com hi van reaccionar els mallorquins, fins avui dia. Què està passant?
Dins Rostoll Cremat es van succeint diferents registres, petits monòlegs, referències, tocs de Txékhov, Ibsen, i Shakespeare entre d’altres que doten al text d’una poètica atractiva i intel·ligent per a l’espectador.
Toni Gomila exposa les dues cares actuals de la situació que vivim a Mallorca, els qui van explotar el turisme per sobreviure i els qui ara ho veuen com un atemptat. Gomila, com he dit, només exposa, no jutja ni convenç, això ja és feina del públic. El problema és que ho fa d’una manera tan encertada que ets incapaç de pensar qui és que té raó, no hi trobem cap “Enemic del poble“. Aquesta és la història dels passats 60 anys a Mallorca, però cada poble té els seus secrets, i tots es poden veure reflectits en aquest espectacle.
Només em queda que agrair com a jove mallorquina i descendent d’hotelers la feina que ha fet Toni Gomila per obrir-nos aquesta porta al passat als que ens hi hem trobat de boca amb el, problema? Això ho heu de jutjar un cop vista l’obra.