Tot i que no ho pugui semblar així d’entrada, Tortugues és una comèdia romàntica que va de menys a més. Podem perdre’ns entre les teories de física quàntica o els experiments que utilitzen humans com a conillets d’índies -com en la fantàstica La felicitat, de Javier Daulte-, però el missatge és molt més senzill i ens arriba a tots. Està clar que anem massa accelerats, que ens perdem moltes coses en aquesta vida només perquè hi passem de llarg, i si desaccelerem podem acabar descobrint el gran secret… I és que no és tan difícil acabar mirant-nos als ulls… i veure’ns.
El que està claríssim és que l’obra de Clàudia Cedó és una comèdia exemplar, molt ben estructurada i plena de de detalls -tant d’escriptura com de direcció- que no deixen cap element a l’atzar. Des dels títols de crèdit -sí, ho han llegit bé- fins a la emocionant escena final, tot flueix amb precisió i dinamisme, com hauria de ser en qualsevol comèdia ben escrita. És cert que la última part sembla una mica precipitada i la resolució pseudo-científica costa d’acceptar, però també és en aquesta fase on més s’exigeix dels actors i on aquests més donen de si. Un espectacle que, si no vau veure a la Flyhard, hauríeu de recuperar ràpidament i sense pensar.