És molt interessant com la Sala Flyhard està obrint, a poc a poc, camí a nous gèneres i subgèneres poc vistos o inèdits fins fa no gaire a la dramatúrgia catalana. D’aquesta manera, hem vist comèdies romàntiques amb protagonistes homosexuals (Smiley), sàtires sobre el terrorisme (Burundanga) o la violència policial (El rei borni), i, fins i tot, obres de terror de sèrie b (Es fa fosc). En aquesta mateixa línia d’innovació, Tortugues és una història d’amor que combina humor amb estrafolàries teories de física quàntica. El text de Clàudia Cedó és intel·ligent i està molt ben mesurat. El punt de partida serveix, exemplarment, per generar gags i situacions de gran comicitat com per obrir pas a reflexions més profundes sobre la percepció del temps vital o la velocitat del món actual que no ens permet valorar tot allò que tenim al davant. El grup d’actors s’entrega al màxim de les seves possibilitats aportant tota la naturalitat, carisma i agilitat que necessita aquesta proposta. Potser el tractament de certs dilemes científics dins la trama està una mica forçat i la resolució final del conflicte és, paradoxalment, precipitada. Malgrat això, la simpatia d’aquest espectacle és prodigiosa i la seva capacitat de transmetre positivitat està una mica per sobre de tot.
Enllaç copiat!