El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014).
Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2.
TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basada en una obra teatral escrita el 1887 per a lluïment de la gran Sarah Bernhardt. Ells van reduir a tres els cinc actes de la peça original suprimint molts personatges del drama de Sardou i focalitzant l’acció en el trio protagonista, Tosca, Caravadossi i Scarpia.
El mateix Paco Azorín, a la roda de premsa (vegeu ressenya), que va tenir lloc el passat dia 4, va comentar de la seva proposta “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic“.
Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924) va ser el promotor d’aquesta iniciativa de convertir l’obra de teatre en una òpera. Tot i el seu interès, va compondre abans Manon Lescaut i La Bohème . Tosca es va estrenar a la ciutat de Roma el 14 de gener de 1900 al Teatre Constanzi i la seva estrena al Liceu va tenir lloc el 30 de marc de 1902.
L’escenografia de Paco Azorín consta d’una estructura sobre una base que girant, es converteix en tres indrets que marquen els tres actes de l’òpera. Al primer acte ens trobem a l’interior de l’església de Sant’andrea della Valle amb un retaule carregat d’imatges religioses i on Caravadossi està pintant la seva Maddalena. Un primer acte que inclou un magnífic Te Deum.
Al segon acte l’escenografia es transforma en el despatx de Scarpia, fosc i tenebrós, on una cortina vermella amaga la presó on Caravadossi és sotmès a tortura. El vestit esclatant de Tosca és el contrapunt i el seu color, l’indici del tràgic final. A les finestres uns ulls que ho veuen tot. La videocreació es obra d’Alessandro Arcangeli i la il.luminació de Pedro Yagüe.
Al tercer acte el decorat tombat ens recorda al Castel de Sant’Angelo. Al fons una lluna que avança. A l’interior de la cel·la els dos amants creuen en la possibilitat de fugir i viure el seu amor, moments abans del fatídic final.
La direcció musical ha estat a càrrec de l’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, John Fiore, que és la primera vegada que dirigeix al Liceu. Una direcció que ha estat força aplaudida. Com és habitual la direcció del cor del Gran Teatre del Liceu, és de Conxita García i el cor infantil Amics de la Unió ha estat dirigit per Josep Vila i Jover.
Pel que fa al repartiment, Tatiana Serjan, soprano russa que nosaltres vam poder veure l’any 2016 (vegeu ressenya), interpretant a Lady Macbeth; ara interpreta el rol protagonista de manera prou convincent i una veu que ha brillat en l’ària del segon acte, “Vissi d’arte” on Tosca expressa tota la seva frustració davant Déu. Ha estat molt aplaudida.
Roberto Aronica, tenor italià que vam veure l’any 2012 interpretant Rodolfo a La Bohème (vegeu ressenya), ha interpretat el rol del pintor Mario Cavaradossi amb dos àries magnífiques, en el primer acte “Recondita armonia” i “E lucevan le stele” al final del tercer acte. Ha estat també fortament aplaudit, malgrat que al nostre entendre no ha arribat a estar a l’altura de la seva companya de cast.
Lucio Gallo, baríton italià, ha assolit el rol del Baró de Scarpia en una interpretació que ha anat guanyant a mesura que avançava la representació protagonitzant l’ària “Tre sbirri, una carroza” en el primer acte.
La resta del repartiment ha estat integrada per Stefano Palatchi com a Cesare Angelotti, anterior cònsol de la República Romana, Enric Martínez-Castignani com a sagristà, Francisco Vas com a Spoletta, esbirro de Scarpia, Josep-Ramon Olivé com al gendarme Sciarrone, Marc Pujol com a carceller i Inés Ballesteros com a pastoret.
Ha estat una bona nit d’òpera però que ens ha emocionat tan sols en el punt just….. i és que malgrat que l’òpera TOSCA ens agrada molt, especialment per la música de Puccini, hem sortit de la sala amb la sensació del “Déjà vu”, perquè la mateixa producció la vàrem veure massa recentment i el cast (excepte la soprano), tampoc era per tirar coets.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ