Escriure un musical és un repte, fer que la música flueixi entre els diàlegs i els pensaments, entre el contingut literal i les melodies, és de totes totes un repte apte només per uns quants.
Fer-ho en català, amb personatges propers, actuals i joves és d’agrair i d’admirar.
Són l’Alicia Serrat i el Miquel Tejada, amb l’ànima i el suport del Dani Anglès, els que signen lletra i música de “Tot el que no ens vam dir”.
Un musical fet a mida, fet amb tendresa, amb professionalitat, amb contingut, amb complexitat dramatúrgica i musical.
Parlar del que no ens hem gosat dir, en les nostres relacions. Quan les paraules no surten, surten les notes.
La filosofia de la vida, de l’amor, de la joventut. El teatre de la vida, de l’amor, de la joventut. Un musical de text amb frases tan boniques com “sense els altres no existiríem” o “érem molt petites jo i la carxofa”. Una frase, aquesta, dita per l’actriu Sònia Catot, que ens ofereix un personatge més “extravegant”, però d’una tendresa infinita, que ens fa somriure i riure a parts iguals. Tots cinc són molt bons actors, són molt bons cantants, i el camí que els queda per brillar encara més en aquesta difícil professió.
Els cinc actors, amb personatges molt ben dibuixats i tramats, actuen i canten amb la naturalitat i la frescor de la joventut, però d’una joventut molt ben preparada i formada.
Llarga vida als musicals amb matèria primera d’aquesta categoria. Mentre tant, feu-me cas, aneu al Maldà, que com ja sabeu, programen petites joies.
Carme Canet i Capeta