Tot en ordre és un text del dramaturg britànic Alex Oates, dirigida per Montse Rodríguez Clusella i interpretada per Joan Sureda, Pau Rosell i Carla Torres Danés, que parla de l’autisme amb patrons de conducte molt disfuncional.
Una obra que ens fa reflexionar sobre quins són els nostres límits a l’hora de prendre decisions davant d’un fet o situació que ens supera.
Tot en ordre parla d’estigmes i tabús, de necessitats i de pors, del que suposa haver d’enfrontar-se a una situació límit, en aquest cas el d’un fill diagnosticat d’autisme greu, però ho podríem aplicar a moltes altres patologies com el de tenir fills amb addiccions, malalties mentals o malalties degeneratives. Parla de com pot afectar en l’àmbit personal, de com cada persona gestiona les seves angoixes. N’hi ha que es refugien en la feina, dedicant-hi moltes hores, donant-ho tot, són els millors; hi ha qui utilitza les drogues com a refugi.
Tot en ordre parla de com una situació límit pot afectar les relacions de parella. Diferències, disputes, desgast, odi, amor, tendresa, compassió, solidaritat, ressentiment, el negacionisme d’alguns i la responsabilitat i sentit comú d’altres. L’ètica i la moral. La por de fer el correcte.
El que queda clar és que moltes vegades s’han de prendre decisions molt difícils, gens fàcils, doloroses però necessàries, i que ningú hauria de jutjar. Prou difícil és per a un mateix qüestionar-se si el que està fent és el correcte.
Una obra molt dura, que remou, que no deixa indiferent, que crea debat, que ens fa reflexionar sobre els nostres límits i sobre com les persones amb trastorns (físics o mentals) són tractades per la societat i el sistema.
Una obra amb moltes capes i lectures diverses.
Molt bones interpretacions, molt encertada i molt metafòrica la utilització d’un titella per representar al Laurence i molt ben treballat el tema de l’amor profund que hi ha al darrere d’algunes decisions (molt difícils i doloroses) i que ningú hauria de jutjar.
Us la recomano.