Guillem Albà es defineix com a clown i creador escènic. A partir d’aquí l’hem vist actuant, dirigint, fent televisió o ràdio… i, sobretot, saltant d’una disciplina a l’altra: clown, titelles, teatre visual, teatre de gest, música, etc. En el seu novè espectacle en solitari ha decidit donar un nou salt al buit i s’ha deixat dirigir per Andrea Jiménez, una de les creadores de nova formada més sol·licitades del panorama actual. El resultat és una mena d’híbrid sobre la mort –a molts nivells- i també sobre el fet d’actuar i dedicar-se al teatre. A partir de performances, teatre de text o moments més propers al lirisme ja conegut d’Albà, l’obra transita de forma una mica erràtica i no sembla trobar el to… fins gairebé al final. Podem assegurar que Albà ha sortit de la seva zona de confort –cosa molt d’agrair en qualsevol artista- però això comporta una certa incomoditat que es va arrossegant, i que es nota…
Al costat d’Albà hi trobem en escena a l’actriu Aitana Giralt. Junts interpreten alguns dels moments més divertits i més excèntrics de la peça, barrejant ritmes ballables, comentaris crítics a la professió (“als actors d’aquí”) i veient com la mort menja sushi i es beu un refresc de cola. La veritat és que tot resulta un pèl desconcertant, però em quedo amb l’escena final, més introspectiva, que no desvetllarem per no aixafar la guitarra a ningú.