Ser o no ser, aquesta és la qüestió. O a vegades no. Potser la pregunta és què és vol ser o com admetre qui s’és. Massa filosòfic, potser.
Guillem Albà en la seva darrera producció comença fent les preguntes plantejades per William Shakespeare en una interpretació suposadament seria del seu Hamlet. Aquest és l’inici d’una autoreflexió entorn a la seva vida personal i laboral, les seves pors a estar encasellat i perdre de vista aspectes importants de la seva vida i també quin seria el seu llegat si desaparegués.
Còmic i divertit, Albà es representa a sí mateix i, per tant, la seva faceta clown va sorgint de tant en tant en la narrativa. Arrencant riures entre el públic cada pocs minuts, amb una trama senzilla amb tocs musicals aquesta producció es presenta amena i juganera. Albà fa tàndem en aquesta ocasió amb Aitana Giralt que amb el seu personatge provoca la reflexió en veu alta de l’intèrpret i l’anima a fer un balanç de la seva vida. Giralt és un autèntic descobriment amb la seva interpretació natural sense complexos, el seu personatge i la seva feina dalt de l’escenari són els autèntics atractius d’aquesta peça.
La narració té ritme i juga hàbilment amb el disseny de llum i de música. Agrada especialment el moment musical que es pot gaudir recuperant temes “clàssics” reconeguts per tota la audiència -que canta en secret-, tot i que l’últim tram s’allarga massa i fa que es perdi l’aire que li donava a l’obra.
Amb tot, una proposta interessant que obre una porta més al món del teatre des de dins.