Resulta molt enriquidor per la cultura teatral d’una ciutat que existeixin joves artistes que provin a escriure les seves pròpies obres. Sigui per fer una comèdia comercial com alguna cosa més arriscada, el més important és l’honestedat i modèstia amb la qual abordin el projecte, conscients de qui són i de què són capaços de fer. En aquest cas, l’actor Dani Amor és tot un exemple de franquesa. Com a jove dramaturg, ha escrit una divertida trama d’embolics molt marcada pel to i el ritme de les sitcom televisives americanes, així com les comèdies romàntiques dels anys 90, que són dues de les referències que més han influenciat a la seva generació a l’hora d’interpretar el món, l’amor i els seus problemes. Tothom diu que està bé és la divertida història de cinc joves amb l’energia i desorientació emocional tan pròpia de la seva edat que busquen la felicitat en el sexe, els hobbies, el romanticisme o el futbol, trobant, en realitat, més confusió que èxit. La posada en escena d’aquesta simpàtica proposta és tan espontània com caòtica, pel que resulta, en part, molt adequada. A més, els actors són carismàtics i força naturals, en general, tot i que cal destacar la vis còmica d’Artur Busquets: entranyablement patètic. Per la simplicitat dels conflictes, potser s’hauria pogut ajustar una mica més la duració de l’espectacle, per tal de mantenir més fàcilment l’interès del públic. En qualsevol cas, com a obra no és ser res de l’altre món, però fa riure i representa perfectament l’esperit d’una generació actual de joves (obviant, això sí, qualsevol referència política).
Enllaç copiat!