Jo no acostumo a veure massa espectacles de pallassos però aquest m’ha semblat exquisit. Parlo des de la total ignorància però des de la franquesa més absoluta: vaig riure i molt (i els que éreu amb mi veient-lo també. Que us sentia!)
El món que ens planteja en Toti Toronell és casolanament delirant. Fins ara, anar a tirar la brossa, fregar el terra o arreglar una gotera m’havien semblat sempre actes banals, sense cap mena de dramatisme ni poètica. Ara tot ho contemplo amb uns ulls diferents. Gràcies a Naïf he tornat a veure coses que, per rutinàries, feia molt que no veia. Amb un estil que sovint recorda a grans mestres del gènere i que alhora és capaç d’arriscar-se i innovar.
També he de dir que l’ús de la pantalla amb elements projectats i alguns sons trencaven una mica amb l’estètica proposada. No obstant això és un problema menor si ho comparem amb l’excel·lent ús de música en directe de la mà de l’Albert Dondarza. Aquesta crea una atmosfera que et sedueix des del primer moment i fa més intensa i propera l’actuació d’en Toti.
Espero que tingueu una tarda per deixar volar la vostra imaginació de la mà d’aquest gran pallasso. Us ho agraireu.