El fet que, cada vegada més, trobem a la cartellera musicals de creació pròpia de gran i petit format amb una àmplia varietat de temes, des dels més èpics fins als més friquis (com en aquest cas), és un símptoma de la bona salut del gènere al teatre català. El problema amb Tots som Anna Allen no és tant pel que és sinó pel que podria haver sigut i desaprofita. El controvertit cas de l’actriu que va inventar-se una carrera a Hollywood donava peu a fer una sàtira mordaç sobre el despietat món de la faràndula en els temps de les xarxes socials. En canvi, Pau Olivé i Joan Olivé, autor i director de l’obra respectivament, han optat per oferir un entreteniment amable que serveix de tendre homenatge a una figura de la qual, en realitat, no sabem res. L’espectacle és divertit i té idees fantàstiques com tot el que envolta l’adaptació musical de Persona d’Ingmar Bergman. No obstant això, abusa de certs estereotips i el seu to paròdic s’esgota en sí mateix quan els gags o els acudits no resulten prou encertats. Musicalment, conté números carismàtics i algun d’emotiu com la cançó final de la mateixa Allen. En realitat, per la seva entrega a la diversió és fàcil que agradi al públic més generalista tot i que molts hi trobaran a faltar mala llet i una capacitat de crítica sociocultural més àcida i lúcida.
Enllaç copiat!