Trau és artesania teatral. Una d’aquelles poques peces que se’t claven al cor i que aconsegueixen que no puguis treure la mirada un sol moment de l’escenari, volent estar pendent de tot el que passa: els moviments, petits i grans, els gestos, les mirades, els silencis i els caminars lents d’aquell personatge tan estrafolari.
L’escenografia, acuradíssima, et captiva des que entres a la sala. “Què farà? Com es mourà?” Però millor encara és veure-la en funcionament. Tot en aquest espectacle està perfectament mil·limetrat. Des del primer silenci a l’últim botonet que activarà aquella peça que farà que allò altre es mogui i permeti la màgia.
Perquè sí, són 65 minuts de màgia feta a través de les ombres, les titelles, els objectes i el clown. Només un moment, com bé diuen ells, de les nostres vides. Però 65 minuts suficients per enamorar, plorar, riure i emocionar.
Guillem Albà, autor de l’obra, i Blai Rodríguez, el seu company de batalles, formen un tàndem excel·lent. S’escolten, s’entenen; i junts creen un univers delicat i acurat, amb moments absolutament preciosos i entranyables.
Una petita història que hauria d’estar en boca de tothom, i que ningú s’hauria de perdre. Jo, tal i com fa el protagonista, la guardaré i emmagatzemaré en una d’aquestes bossetes dels records.
Benvinguts a TRAU.
Ara comença una altra història.