Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família.
TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director.
Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle.
Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el si de la família, Quimet Pla (Olesa de Montserrat 1950) el pare, Núria Solina (Barcelona 1957) la mare, Diana Pla (Barcelona 1991) la germana gran i l’Oriol Pla (Barcelona 1993) el germà petit. El nom de l’obra ve del malnom que s’aplicaven els propis membres de la família quan es feien dir “la família Travy” com si és tractes d’una família de pallassos italiana.
Per aquesta família el teatre ha estat una forma de vida, el 1996 creen la companyia “Teatre Tot Terreny” i fan espectacles de teatre per a adults, infantils i de carrer. Des de petits els fills acompanyaven als pares que feien bolos pels pobles, fins que van decidir seguir el seu propi camí, la Diana en el món del circ i la dansa, i l’Oriol en el món del teatre (“Ragazzo”,”La calavera de Connemara”, el cinema (“Animals” de Marçal Forés i “Any de Gràcia” de Ventura Pons) i la música (“Be God Is”).
TRAVY és una barreja de les dues esferes, la familiar i l’artística i mostra els conflictes que hi ha en els dos àmbits. Una proposta on cada membre de la família ha fet la seva aportació i que ha trigat un any a gestar-se. Esquitxada de comèdia de l’art i teatre gestual és un homenatge a la família i a un ofici.
La dramatúrgia ha estat compartida amb Pau Matas Nogué, amic íntim de la família, que ja va signar la seva primera dramatúrgia amb Oriol Pla i Quim Pla a l’espectacle “Odisseus” que vam poder veure a la Beckett la temporada passada.
La peça comença amb un genial treball de mímica d’Oriol Pla, on veiem el seu dia a dia, lluny de la seva ciutat, d’ençà que es lleva fins que torna a casa, amb una feina estressant que l’acaba duent a la bogeria i el fa decidir-se a deixar-ho tot, i torna a casa amb la proposta de fer una obra amb la família.
El contrast entre la resignada posició dels pares que són conscients que la vida té un final “Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!”, i aposten per respectar una manera tradicional de fer teatre, esplèndida escena la que protagonitza Quimet Pla preparant una truita mentre recita Hamlet, la filla que aposta per un teatre performatiu i entre ells l’Oriol que intenta trobar la formula per mantenir l’equilibri i oferir un espectacle que agradi als espectadors. Impagable el moment on contrasten les formes com saludaran al final de l’espectacle.
En Quimet Pla porta una síndria als braços durant tot l’espectacle, al final hem sabut el motiu, que no desvetllem per no fer espòiler i que forma part del gir argumental de la peça que deixa al públic literalment bocabadat.
Una proposta rodona, d’una gran sensibilitat i tendresa que cal veure. Un imprescindible d’aquesta temporada.
Per veure la resenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ