El món dels clowns es vol renovar i canviar les velles maneres del nassos vermells. És el fill (Oriol Pla) qui proposa fer una creació amb una nova mirada.
És una obra coral d’una família d’artistes que treballen junts des de fa molts anys tot i que alguns membres fan vida artística en solitari. Vam veure a Diana Pla a “Mis cosas y yo” fa un any a la Badabadoc. Era una obra difícil, agosarada i valenta en la que Diana Pla desenvolupava el seu millor rol de clown femení i ens va demostrar que era una excel·lent referent en aquest gènere.
Oriol Pla va néixer i créixer en ambient de clowns i va sortir amb la seva mare a escena quan encara era un lactant. La seva primera actuació va ser com a pallasso als sis anys. No és estrany que hagi destacat com actor tant al cinema, com a la TV i al teatre, aconseguint dos premis Gaudí i moltes nominacions.
Ell és el guionista i el director de “Travy” que va fer gira per tot Catalunya. Al 2019 es va presentar al Teatre Lliure de Montjuïc i entre tancaments per pandèmia i altres motius Travy no ha tornat a la llum fins al 2022 a la Beckett.
Travy està protagonitzada per Quimet Pla (el pare), Núria Solina (la mare) Diana Pla i Oriol Pla (els fills). És un espectacle on es barreja ficció amb situacions que simulen la realitat. Tot comença quan Oriol Pla proposa a la seva família de veritat muntar un espectacle. I ens regalen veure tot el procés de creació, en format teatre dins el teatre delirant: diàlegs del més pur estil beckettià, embolics familiars, clown, acrobàcia i sobretot, molt sentit de l’humor. És un espectacle molt tendre on les veritats no fan mal perquè els rols familiars estan molt ben establerts i acceptats. La por al fracàs planeja constantment en la creació de la nova obra però la superació és immediata. La relació familiar es manté ferma i inalterable.
A demés de les tècniques de circ, utilitzen el teatre, el mim (insuperable el de l’Oriol), i amb molts pocs elements escenogràfics l’escenari s’omple de vida i optimisme. És una obra familiar i festiva molt adequada per aquests dies. Els petits en trauran el moviment i els canvis d’escena. Els grans la ironia i el transfons que hi ha al darrera d’una creació d’humor.
Ningú s’hauria de perdre aquesta meravella.