Aquest és el segon cop que la companyia Strómboli, dirigida per Sergi Gómez i amb l’autoria d’Iván F. Mula, s’atreveix amb la fórmula del teatre participatiu. Aquest tipus de teatre -més lligat al teatre infantil, al de carrer o al que es basa en les improvisacions- era conegut dins dels circuits més tradicionals per l’obra Pels pèls, on els espectadors triaven qui era l’assassí. Strómboli, però, va un pas més enllà i fonamenta les seves obres en el model de literatura juvenil Tria la teva aventura. Aquest llibres convidaven al lector a escollir, en diversos punts de la trama, un camí o un altre, i en funció d’això la història es desenvolupava de maneres diferents. A la versió teatral el públic, que normalment repeteix, pot arribar a seguir fins a quatre línies argumentals diferents i, fins i tot, vuit finals…
Es nota que Strómboli ja li té el punt agafat a aquesta fórmula. Els actors -tots molt solvents i bregats en mil batalles com aquesta- es mouen amb comoditat i desinvoltura, sense demostrar la incertesa de cap on girarà l’argument, que d’altra banda es mou pels cànons de la comèdia clàssica. En aquest sentit, Iván F. Mula demostra dominar els recursos i ens ofereix una trama d’embolics entorn d’un casament accidentat. Els personatges parteixen de certs tòpics, però acaben completant-se i desenvolupant-se a mesura que la trama es construeix… de la mà dels espectadors.
En resum, un bon entreteniment que ens demostra l’eficàcia d’una nova fórmula, just en un moment en que el teatre de casa nostra no para de reinventar-se, àvid d’un públic al que li costa anar als teatres… Però vaja, aquesta ja és una altra història que caldria moltes ratlles més.