NORA és la primera proposta dins de la “Trilogia de la imperfecció” que presenta la Sala Atrium i la seva companyia. Una trilogia que pretén parlar sobre el que és imperfecte, el que és humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació perpetua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica, esdevenint una massa.
Nora està basada en l’obra de Henrik Ibsen, “Casa de nines“. Adaptada i dirigida per Raimon Molins, es tracta d’una proposta reivindicativa que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la realització o la felicitat personal. Escrita a finals del segle XIX, ha estat adaptada a l’època actual i sorprenentment, el que ens planteja continua sent vàlid.
L’obra Casa de Nines, protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l’obra més traduïda i més representada del seu autor H. Ibsen; la seva protagonista, Nora, s’ha acabat convertint en símbol de la igualtat i alliberació de la dona.
Nora Helmer (extraordinària la interpretació de Mireia Trias) descobreix la seva veritable condició no solament en l’interior de la seva pròpia família sinó en el si d’una societat per a la qual, ella és només una nina bufona, mera acompanyant del Sr. Helmer.
Una valenta i arriscada posada en escena que ha suposat un increïble esforç de tots els membres de la companyia que han hagut de compaginar els moments d’interpretació amb els moments en què fan de càmeres. Una perfecta combinació del llenguatge teatral i el llenguatge audiovisual.
Un escenari que es va transformant contínuament gràcies a les imatges projectades d’escenes que s’estan produint en altres espais del teatre o amb plànols diferents de la perspectiva en què ho podem veure. El personatge d’esquena a nosaltres ens parla directament als ulls a través de la projecció a la paret.
Lluny de donar complexitat a la proposta, aquesta barreja de teatre i cinema, ens apropa els gestos i ens parla directament, ens ajuda a entendre l’enorme angoixa de la protagonista quan realment és conscient del seu paper vital, o el desconcert del marit en descobrir que la seva dona també pot prendre decisions.
Les interpretacions, començant per una Nora interpretada genialment per Mireia Trias, que canvia a poc a poc de registre sense perdre en cap moment la seva fragilitat, la presumpta felicitat en la qual viu amb el seu marit i els seus tres fills esdevé un aterratge a una realitat que no vol viure.
El personatge de Torvald, interpretat per un convincent Oriol Tarrassón, que prefereix tancar els ulls a les necessitats de la seva dona mantenint ben tancada la “gàbia” en la que la fa viure i es mostra realment trasbalsat quan ella decideix emprendre el vol. Patricia Mendoza està perfecta en el seu paper de Kristine, l’amiga de la infància de Nora que decideix demanar el seu ajut i que finalment provocarà que surti a la llum el xantatge a la que la té sotmesa Oda Krogstad, una jove i “fresca” Gal.la Sabaté a la que no havíem tingut oportunitat de veure treballar encara.
Si desitgeu llegir l’apunt original, només heu de clicar AQUÍ