Un espectacle inspirat en La Ilíada i L’Odissea, en què els trenta-dos intèrprets de Cor de Teatre ens han fet viatjar amb les seves veus per alguns dels episodis més representatius i emocionants d’aquests dos poemes èpics fundacionals de la cultura europea.
Una proposta que és un recorregut a cappella a través dels grans cors de la història de la música.
Després d’Operetta i d’Allegro, els intèrprets de Cor de Teatre ens han fet reviure la història d’Ulisses, el rapte d’Helena, la guerra de Troia, el viatge de retorn d’Ulisses a Ítaca, i ens han presentat a alguns dels déus de l’Olimp.
Com ells mateixos diuen, Cor de Teatre no és pròpiament un grup vocal ni tampoc una companyia teatral, sinó les dues coses alhora. Format actualment per trenta-dos cantants que interpreten a cappella tots tipus de peces, des del renaixement al pop-rock, i amb unes interpretacions marcades per un punt d’humor.
Experimentant de forma constant amb el seu potencial expressiu, ens han ofert una proposta d’una elaboradíssima creació i que en part no segueix la línia de les dues anteriors iniciant un nou camí, i deixant de banda els esquetxos sense una línia argumental, han optat aquesta vegada per portar a escena una història completa.
Malgrat tot s’ha de reconèixer que encara que l’espectacle segueix un argument comú, els números musicals tornen a estar pensats com a esquetxos individuals, esperant en finalitzar cada número musical els aplaudiments del públic i immediatament canviant ells mateixos l’espai escenogràfic.
Amb guió i direcció musical de David Costa i direcció escènica i coreografia de Joan Maria Segura i Bernadas han interrelacionat les dues obres “La Ilíada” i “l’Odissea” atribuïdes a Homer (segle VIII a.C.), i ens han portat dalt l’escenari el conjunt d’episodis més importants de la mitologia i les llegendes gregues.
Amb una posada en escena acuradíssima, on tots els intèrprets canten, ballen, i es canvien de vestuari al mateix temps que adeqüen l’escenografia al moment que expliquen. Una escenografia de Xavier Erra, que basada en enormes tapissos pintats ens presenten el mar, una cova, el cavall de Troia o una platja. La il·luminació és de David Bofarull.
Grans cors de Haendel, Dvorák, Bach o Mozart han estat arranjats per Pere-Mateu Xiberta, de manera que han pogut estar interpretats a cappella.
Una proposta valenta i arriscada, amb un gran treball darrere i una excel·lent coreografia on 32 persones poden semblar una única veu i que ens ha ofert magnifiques imatges encara que hem de reconèixer que en algun moment hem perdut el fil de la història i que no ens ha arribat a atrapar amb la mateixa intensitat, com ho va fer la seva primera proposta, Operetta.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ