L’ombra d’Escape Room, i també el seu gran èxit comercial, és allargada i realment influent. Molt ha trigat a sortir-li una cosina germana, i justament ha vingut de la mà d’un dels autors més exitosos del nostre teatre. Després de FitzRoy, Jordi Galceran ha provat sort amb una casa rural, una nit misteriosa, uns dispesers molt intrigants i algunes situacions que barregen terror i humor. La originalitat, paradoxalment, potser ve d’un cert costumisme, de tres o quatre tòpics i de la divertida parella que formen Lluis Villanueva i Anna Güell, que tant parlen amb vers com invoquen a tots els sants en una llarga i divertidíssima escena.
En aquest tipus d’obres l’embolcall hi juga un paper decisiu. La casa no és excessivament lúgubre –ha de passar per una casa còmoda i agradable que satisfaci als camacos de Barcelona- però Max Glaenzel utilitza uns quants trucs perquè sorprenguin i compleixin la seva aterridora missió quan faci falta. L’espai sonor, la il·luminació i la caracterització dels personatges també juguen a favor d’una obra que ha de convèncer tan pel text com per la seva estètica.
I parlant del text, val a dir que Galceran ha anat una mica sobre segur. És d’agrair la seva composició del matrimoni rural, amb un llenguatge pensat i precís, però crec que la presentació s’allarga en excés i quan s’arriba al final el públic ja està una mica cansat. Tampoc hi ha una trama excessivament complexa o sorprenent –venint de l’autor de Parlaules encadenades i El mètode Gronholm– però compleix la seva missió i segur que atraurà un públic nombrós durant molt de temps. Les interpretacions de Villanueva i Güell, ben secundats per Ivan Labanda i Mireia Portas, així ho avalen.