Planificar-ho tot al detall no vol dir que surti com s’havia previst. Hi ha molta casuística i, a vegades, no és que vagi malament, és que tot se’n va a norris.
La nova comèdia de Jordi Galceran transporta a una parella a una casa rural enmig de la muntanya per passar un cap de setmana romàntic, però pel que sigui, menys romanticisme hi haurà de tot durant el temps que passaran a l’allotjament.
El text és una màquina ben engranada que provoca ensurts i riures amb cada petit diàleg o acció que es viu a l’escenari. Sergi Belbel dirigeix amb experiència i un mestratge inconfusible la vis còmica dels intèrprets i els porta a límits que ajuden a crear un ambient divertit i hilarant al pati de butaques.
Mireia Portas i Ivan Labanda, la parella nouvinguda, son un tàndem explosiu. Els seus personatges es provoquen i s’alteren mútuament mantenint una energia al màxim en tot moment (deu ser molt cansat). Però son Anna Güell i Luís Villanueva i els seus personatges, els que atrapen realment a l’espectadora. La seva destresa per combinar els canvis d’humor i d’actitud envers als client i la naturalitat amb què els hi surt cada petita interacció entre ells o la resta, és una alegria constant. Joel Cojal és una petita sorpresa, en seves petites intervencions diverteix i anima la trama.
És veritat, però, que en alguns moments mantenir els personatges tan al límit pot ser contraproduent de cara a l’atenció del públic, provocant en certs moments que costi arribar al final amb la mateixes ganes que el principi. Que una comèdia es faci llarga, per poc que sigui, no ajuda a mantenir la connexió amb el relat.
La posada en escena, els disseny sonor i de llums contribueix plenament en l’espectacle i l’estructura de la narració, amb sobresalts i interpel·lacions. Un viatge una mica desigual que es cobra alguna víctima pel camí.