El tàndem triomfador, Jordi Galceral i Sergi Belbel, ha creat una obra de teatre que parteix d’una idea boníssima: una parella se’n va de cap setmana a una casa rural, molt allunyada de la ciutat, concretament a tres-cents quilòmetres de Barcelona a la recerca de la tranquil·litat i també dels moments romàntics desitjats per engendrar una criatura.
Turisme rural està pensada per riure i desconcertar a parts iguals, amb una plantilla d’actors de primera: Mireia Portas, Ivan Labanda, Anna Güell, Luis Villanueva i Joel Cojal. Ara bé, en la primera mitja hora de l’obra, és a dir en el mateix plantejament, ja tenim un desenllaç que porta l’espectador a una pregunta: i ara què passarà? I és així perquè tot el que ha passat ha quedat resolt, perquè la parella s’ha conegut en una situació extrema i ha reaccionat de manera que els ha fet trontollar, però a partir d’aquí, què pot passar més? Queda una hora sencera encara d’obra i semblaria que tot ja s’hauria acabat. Però no.
L’obra continua amb nous girs narratius, que continuen trasbalsant però que, de tan allargassats, es fan tediosos a estones perquè la narrativa no dona per a més. Malgrat això, aquests moments queden molt compensats per la gran actuació dels personatges, especialment de la família propietària de la casa de turisme rural.
Per acabar, l’obra s’adhereix al gènere “personatges posats en un lloc sense sortida”, a l’estil Scape room, de Joel Joan, o a l’estil de FitzRoy o del mètode Grönholm (aquestes dues últimes del mateix tàndem esmentat del principi). En el cas de Turisme rural, com també passa a Scape room, hi ha recursos que provenen dels espectacles de màgia, especialment al final de l’obra, els quals donen sentit a tota l’obra. I una dada per subratllar: a Turisme rural no es fa servir cap pantalla. És una dada senzilla, però gairebé inèdita en les obres de factura actual.