El Teatre Romea torna a acollir aquesta comèdia francesa d’èxit nou anys després que es representés sota el títol de “Como en las mejores familias” amb Javier Cámara, Blanca Portillo i Pau Durà, entre d’altres. Precisament, aquest últim és el director de l’actual muntatge a on, inevitablement, recull l’experiència prèvia com a actor, fet que es reflecteix directament en el treball minuciós dels personatges. Així doncs, Durà ens presenta una obra que conté ritmes contrastats, mostrant molta agilitat en la interacció actoral, però alentint-se especialment en trams on els personatges es troben més sols. Tot i això, l’obra és força correcta en tots els aspectes i està ben defensada pels sis actors a través d’unes interpretacions matissades i enèrgiques. A més, cal dir que ens trobem davant d’un text ben escrit que ens parla de les relacions familiars, de la incomunicació, del masclisme i de la mala educació camuflada dins d’una situació quotidiana i propera per l’espectador. Això se’ns explica a través d’una història molt correcta, que potser no sobresurt excessivament, però que sí aguanta el llistó força bé. Se’ns dubte, la representació fa passar una bona estona a l’espectador gràcies a una comèdia allunyada del vodevil que permet una reflexió posterior a partir del seu contingut.
Enllaç copiat!