La humanitat intenta sobreviure i adaptar-se al seu entorn i al dia a dia que se li obre al davant. Ja sigui per aconseguir un somni, per fer feliç a aquelles persones del seu voltant o, simplement, per tirar endavant una mica més i intentar aconseguir l’apreciada vida que se suposa que ha de tenir. I és en aquest camí que a vegades sorgeixen les oportunitats reals.
L’Ada és una actriu a l’atur que intenta aconseguir feina per poder pagar el lloguer mentre intenta no perdre els seus valors i ideals. Xavier és un empresari que té problemes per relacionar-se relaxadament amb la gent. Ella decideix donar classes particulars per ajudar a augmentar les habilitats comunicatives i interpretatives de qualsevol persona i, amb la seva octaveta a la mà, ell decideix apuntar-se per aprendre a ser graciós. Els riures estan servits i amanits amb grans cançons.
I si demà és pitjor/millor? Amb aquest mantra i la seva melodia al cap surt el públic d’aquesta producció, una comèdia romàntica musical molt divertida, fresca i amb una música que mou per dins i per fora, que dona ganes de cantar, ballar i de ser feliç.
El text és desenfadat i sembla molt senzill, però la realitat és que encabeix temes fonamentals en la vida de qualsevol persona: trobar el seu lloc i sentir-se valorada. Mara Jiménez i Xavi Navarro interpreten a una parella amb molta sintonia que, tot i ser a les antípodes l’un de l’altra, acaben connectat i veient qui és realment l’altre, entenent quina és la seva essència. La química entre l’Ada i en Xavier neix de la gran feina de Jiménez i Navarro, que es deixen emportar pels seus personatges quedant fora de l’escenari qualsevol prejudici o estereotip per donar vida a dues persones complexes i reals.
L’escenografia és fresca i dóna color –literalment- a una història molt propera amb un ritme trepidant. És la música la que crea l’ambient perfecte per tota aquesta narració. Albert Solà i Andrea Mir dalt de l’escenari acompanyen als protagonistes no només amb la música i les cançons, sinó també amb l’actitud i les ganes de passar-s’ho bé amb ells i el públic. I les veus increïbles de Jiménez i Navarro se sumen a una base molt autèntica.
Cada tema, compost per Miquel Tejada, és un petit regal per a qualsevol amant dels musicals. Toca totes les tecles perquè agradi: lletres que parlen a l’orella de l’espectadora i ritmes que contagien el cos i el cor de moviment. Sortir amb una de les melodies o cançons al cap i repetir-la sense adonar-se és la prova irrefutable que s’ha aconseguit l’objectiu de moure i captivar al públic.
