La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia.
El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo.
Una senzilla però espectacular posada en escena, per ambientar l’atmosfera fosca i tensa de l’òpera de Verdi que de manera progressiva ens condueix al dramàtic final. La trobada furtiva de Riccardo i Amelia en el cementiri, amb la figura del penjat presidint l’escena, la ràbia de Renato en descobrir la traïció dels amants, i l’atac de gelosia que el farà aprofitar el ball de màscares del governador per acabar amb la vida del seu fidel amic i complir la profecia.
Una escenografia pensada per centrar l’espectador en el drama, una cara enigmàtica que presideix quasi tota la representació, i, que en determinats moments, presenta llàgrimes de sang. L’escenari queda reclòs en una caixa amb foscor, penombra i poca llum, un marc lluminós que s’encén i canvia de color o s’apaga en funció del moment.
L’espectacular aranya que es recull, marca l’inici del ball de màscares amb un preciós vestuari del francès Christian Lacroix.
Hem gaudit molt d’aquesta proposta, tant per la seva escenografia i posada en escena, que ens ha agradat molt, com per les interpretacions on destacaríem la genial interpretació de la soprano nord-americana Keri Alkema, que no coneixíem fins ara.
Per veure l’apunt original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ