Un démocrate tracta sobre la vida d’Edward Bernays i ofereix una recreació d’alguns moments importants de la seva trajectòria vital. Anne Cantineau, Mathieu Desfemmes, Jean-Baptiste Verquin i Julie Timmerman presenten la vida d’en Eddie (com se l’anomena afectivament durant la representació) de manera coral. Cap actor encarna un personatge fixe, sinó que les actrius i els actors van rotant els personatges, cosa que converteix en Eddie en un personatge coral més proper a una figura abstracta, èpica i llegendària que a la del simple nebot de Freud.
El seguiment de la trajectòria vital d’en Bernays es recolza en l’elaboració d’un gran mural que marca horitzontalment la fi de l’escenari, el qual van completant els actors al llarg de l’obra amb les fites més importants que es representen a l’obra (la seva campanya publicitària amb Lucky Strike, els seus problemes amb la ideologia nazi…). Aquest mural ajuda a comprendre molt millor el gruix de l’obra, ja que visualment situa a l’espectador al moment de la vida d’en Eddie Bernays que s’està representant.
Una gran actuació per part de l’elenc provoca que l’obra tingui moments humorístics, en el qual l’Eddie es mostra com un personatge frívol i cínic cap a la societat i l’economia. Aquestes mateixes actuacions a un gran nivell també porten la figura de l’Eddie a ser rodejada de certs aires d’admiració en tot el que respon a les contribucions que va fer a la publicitat i a l’estudi del comportament de les masses. D’altra banda, els actors també s’encarreguen de mostrar tots els desavantatges que va suposar per l’Eddie la seva vocació publicitària (la deshumanització de les masses, la pèrdua de vida social, d’amics i inclús de familiars).
En síntesi, Un démocrate aconsegueix superar els obstacles (la llengua amb un sistema de sobretítols, la possible pèrdua d’informació amb un mural, la monotonia amb diversitat de salts temporals, la seriositat amb grans moments d’humor) i convertir-se en una obra que parla sobre molt més que la vida d’un home. A Un démocrate es parlarà del feminisme, de com d’importants són les masses a les guerres, de l’alienació que ha patit la societat en favor d’un sistema de masses que manipula a les dones i als homes d’avui dia… Això sí, sempre des d’una òptica crítica i que sembla trobar una llum esperançadora a la fi del túnel de manipulació en el que les masses es troben avui dia.
