Escrita originalment l’any 1882, Un enemic del poble és, segurament, l’obra més coneguda del gran dramaturg Henrik Ibsen, juntament amb Casa de nines i Hedda Gabler. La peça és un drama polític que qüestiona certs valors com el benefici econòmic en contraposició al benefici social, l’ètica dels governants, els mitjans de comunicació o els empresaris, així com la idea del bé comú que, com ens mostra la història, malentesa pot esdevenir quelcom molt perillós. La versió que ha dirigit Miguel del Arco, amb adaptació de Juan Mayorga i ell mateix, actualitza el text de manera exemplar, potenciant la universalitat del seu conflicte i traslladant-ho a l’època actual, sense banalitzar-lo; extraient la seva modernitat. La proposta, doncs, resulta d’una gran solidesa i es recolza, també, sobre unes interpretacions molt solvents de tots el repartiment encapçalat pel sempre notable Pere Arquillué. Els jocs amb l’escenografia, l’aigua i la platea d’espectadors són efectius i el ritme prou adequat per sostenir una durada de més de dues hores sense entreacte mantenint sempre l’intriga i l’interès. No obstant això, també és cert que algunes decisions del director poden ser dubtoses. En general, diguem que potser no calia fer d’aquest muntatge un gran musical aquàtic perquè, a més, els diàlegs més intimistes són els que millor funcionen, mentre que, per exemple, sembla que les cançons no acaben d’encaixar en el conjunt. En qualsevol cas, l’espectacle és d’allò més interessant, entretingut i més que digne. I el que és millor: dóna peu a reflexionar.
Enllaç copiat!